Hola queridos todos.
En esta entrada de hoy solo voy a decir una cosa: Feliz Sant Jordi.
Es broma. Pero os dejo con un relato que sigue al que hay en los puntos de libro que estoy regalando esta semana con la cerveza Sant Jordi. Los que no tengáis un punto de libro de Birra Birrae, pasaros por aquí, comprar una Sant Jordi, y sabréis de qué va la cosa.
Salud.
P.D: El relato, como es de un patrón catalán, lo he realizado en catalán, evidentemente.
El Mestre cerveser i el Drac
Un bon matí, el Drac es va despertar amb gana.
-Bon dia fa, i la panxa la tinc buida. Remei posarem quan trobi el mercat.
Dit això, va agafar el cistell de la compra i va sortir del cau. Es va
apropar al poble del costat per comprar uns cereals per l'esmorzar. Feia poc
que s’acabava d’instal·lar a la cova nova i no coneixia ningú, encara. Tan bon
punt va arribar al poble, una masovera jove el va veure. Ell, en un intent per
ser bon educat, va somriure ensenyant les dents. La noia cridà i fugí espantada
per les esmolades dents del gegant reptilià.
-Un drac- cridà-! Un drac al poble! Correu insensats, o ens menjarà a tots.
El drac, espantat per la cridanera població que no havia vist un drac en sa
vida, va exclamar:
-La Verge!!! Quina setmaneta porto!!!
I va sortir corrents amb la mala sort de trencar la font del poble i un
parell de cases amb la cua. Tot sense males intencions, és clar.
Al cap d’unes hores, al cau, es va adonar que hi havia runa a la bossa de
la compra. I quina sorpresa, que no només runa, si no també una xicota ben
plantada vestida de princesa adormida. Pel que es veu, en un descuit amb la
cua, ensorrant una de les cases, la noia va caure dintre i es va esvair.
-Ai la mare que em va matricular! I jo què faig ara amb aquesta mossa?
Nena- va dir-li-. Desperta, carat. Ai Deu meu Senyor... en quin merder em
ficaràs tu ara... Desperta!!!
La noia despertà, cridà i es desmaià de nou.
Alhora, al poble buscaven un paladí capacitat per matar el drac que
segrestà la Princesa. Ningú volia barallar-se amb un drac, i van començar a
parlar de obeir el drac donant-li una verge cada setmana per que deixés el
poble tranquil. Quan ja estaven resignats, un noi amb valentia i embolcallat
amb més ferro que una llentia alçà la seva espasa i proclamà. Jo mataré el
drac. Era en Jordi, el jove mestre cerveser del poble. El que portava no era
valentia, era una merda que no hi veia. Però, ningú va voler dir-li que no.
Encara que seria una llàstima si el matava el drac. Ningú manegava com ell els
cereals per fer cervesa.
-Ves-hi! Fes-te un home! Sigues un valent!
Varen cridar-li per engalardonar-lo més, si cabia. I allà que va anar. Quan
ja estava lluny, algú va preguntar:
-Què porta posat? Una armadura?
-Restes de peces de la cerveseria. Tubs i d’altres- va respondre algú-.
-Pobre noi... Es ben foll... Espera... la espasa... no era la pala de
remenar la barreja per la maceració?
En Jordi es va acostar fins a la cova del drac i va cridar des de la porta.
-Surt!!! Drac!!! Surt i... i... i baralla con un home. O com un drac... És
igual. Però surt ja que em pixo i necessito fer pipí, però, abans, t’he de
matar.
El drac, espantat per tanta violència gratuïta, va treure el nas, i en
veure el “cavaller” que volia matar-lo es va sentir tranquil. Només era un noi;
poca cosa.
-Es pot saber per quina raó m’hauria de deixar matar per un menut amb
una... pala?
-Doncs per que he de rescatar la princesa abans no te la mengis i demanis
més verges. Encara que sé de bona pinta que la princesa molt verge no n’és pas...
no sé si m’explico- li picà l’ullet.
-Per què m’hauria d’interessat aquesta informació- digué amb els braços
encreuats-?
-Perquè al poble diuen que vols verges per menjar... No? Una a la setmana.
-Que jo no menjo gent!!! Prenc una dieta rica en verdures i cereals
variats. Anava al poble a comprar-me'n quan s'han tornat mig grillats i han
començat a cridar. M'he espantat i he sortit corrents. Per desgràcia, he
trencat algunes cases amb la cua. Ha estat sense voler... i pel que sembla,
m'ha caigut una noia a dintre la bossa, juntament amb maons i alguna pedra.
-On és?
-Les he llançat fora. No vull runa a casa meva.
-La princesa, home.
-Oh, és a dintre. Encara està anada. S'ha desmaiat.
En aquell moment la princesa surti del cau corrents cridant i es posà
darrere del cerveser. -M'ha raptat per menjar-me! M'estava pentinant al balcó
quan aquest malvat ha ensorrat part i m'ha ficat al seu sac. Ha estat terrible!
-Tranquil·la, nena. Que ja sóc aquí. Escapa't cap al poble. Però abans un petó.
La noia, després del petó sortí corrents, i a uns cent metres cridà:
-Gràcies noble cavaller! Si sobrevius amb tu em casaré.
-Sí, sí... en això estava pensant jo- digué en Jordi en veu molt baixeta,
però el drac tingué una oïda molt fina i el sentí-.
-Si et cases amb ella, seràs rei algun dia.
-No vull ser rei. Jo vull fer cervesa. Bona i de qualitat, no com la que
fan a la gran ciutat, que és tot aigua bruta amb color de pipí.
-Què és cervesa?
-No saps què es la cervesa? De debò?
-No n'he begut mai.
-Doncs t'agradarà. És com una abraçada als sentits. Amor líquid, felicitat
a base de cereals, aigua i llúpol... Vine amb mi.
-No crec que sigui bona idea. Els del poble em volen mort... Espera. Tinc
una cosa que ja li va funcionar en un altre indret a un altre drac.
El drac va treure uns llibrets amb el títol: Jo, Drac. Era una mena d'escrit on s'explicava què és un drac, les
seves costums i les seves manies. En Sant Jordi, com se li va començar a dir a
aquell jove cerveser, va començar a repartir pel poble els llibrets, juntament
amb roses d’or fetes pel drac (els dracs estimen l’or més que els nans, i el
treballen millor que els propis nans) tintades de vermell amb sang del propi
drac, com a pacte de pau i com a pagament pels desperfectes causats. Després,
va portar al drac al poble i van fer una festa i varen brindar amb la millor
cervesa del jove mestre cerveser.
És ençà aquell dia, que cada 23 d’Abril és costum regalar una rosa
vermella, un llibre i brindar amb la millor cervesa.
Salut i pau.
